ALGORITMES: LA NOVA SERVITUD VOLUNTÀRIA

Ingrid Guardiola

Internet ha tornat a posar la veritat al centre del debat públic. Es parla de fake news i de postveritat com si fossin categories noves, pròpies de la nostra era de tecnologia digital connectada. Ara que el crim de les noies d’Alcàsser ha retornat de la mà de Netflix, és bo recordar el paper que van tenir els mitjans en la comunicació i evolució del cas. Paco Lobatón i Nieves Herrero van participar en un circ mediàtic sense precedents que ens recorda aquella sentència de Guy Debord de La societat de l’espectacle (1967): «En el món realment capgirat, allò que és verdader és un moment d’allò que és fals.» De fet, mentre la televisió espanyola esbudellava el cas d’Alcàsser en una ostentació única de pornografia, aquell mateix 1992 Mark Achbar i Peter Wintonick adaptaven al format documental Manufacturing Consent, el llibre de Noam Chomsky i Edward S. Herman que abordava els diferents models de propaganda estructural dels mitjans de comunicació dels Estats Units basats en els grans conglomerats mediàtics promoguts per la ideologia neoliberal. El mateix any el dramaturg Steve Tesich, arran de la guerra de l’Iraq i de la venda d’armes a l’Iran (l’Irangate), va encunyar la paraula postveritat per referir-se al consens públic d’arrel emocional que hi va haver en la implicació governamental en dues operacions de teatre bèl·lic de greus conseqüències internacionals.

 

Imatges: ©Run Design

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi