AMBICIÓ. L'AMAZONES NO EXISTEIX

Antonio Baños

L’Amazones no existeix. És un invent humà. Ningú pot abastar, saber del cert tot el que físicament és i representa el riu. Fins on arriba, per on s’escola, què amaga. Com a realitat empírica, l’Amazones és un riu inefable. Inabastable. Inexplicable. Per això, els seus absurds conqueridors sempre han embogit o han mort. Cap d’ells n’ha sortit indemne.

És un riu que, abans de ser conegut pels blancs, ja existia a la seva imaginació. És un riu que es va somiar, que es va inventar, que es va anar descrivint amb malsons i febrades i que ara, potser per rutina, per vergonya o per por, fem veure que el tenim apamat i que el podem tractar de manera científica. Absurd: l’Amazones és una categoria moral.

El treball de la professora de la Universitat d’Ohio Ileana Rodríguez, «Naturaleza/nación: Lo salvaje/ civil. Escribiendo Amazonía», ens deixa clar que la jungla, aquella riba closa i amenaçant, serà sempre un límit. «La natura és sempre una frontera. El lloc on allò altre comença», escriu Rodríguez. A banda i banda del riu no hi ha relació possible que no sigui la més estricta alteritat. O dit d’una altra manera: una «des-humanització» del bosc i del que representa. La relació entre el riu i la riba és sempre una relació en forma de guerra, de lluita on cap dels contendents —bosc/home, ordre/natura, civilització/salvatgisme— pot vèncer. Allò que es construeix o que es planta és en oposició al que hi ha. Això es veu a les grans ciutats Iquitos i Manaus, permanentment assetjades per la selva.

 

Imatges: © Run Design

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi