ARXIU: LA POR

Gabriel Chevallier

Quan vam entrar realment en contacte va ser quan li vaig demanar llibres. Entre la gent a qui agrada la lectura s'estableixen llaços de seguida. Les preferències evoquen les idees, que donen ràpidament la mesura de les opinions. Aviat vaig tenir damunt la taula Rabelais, Montesquieu, Voltaire, Diderot, Vallès, Stendhal, naturalment; alguna cosa de Maeterlinck, Mirbeau, France, etc., tots els autors força sospitosos per a jovenetes de la burgesia, i vaig rebutjar, com a insípids i convencionals, els escriptors que elles més havien llegit.                                                  

Una infermera així domesticada em va dur a una altra, i així successivament. Van començar les converses, i em vaig veure envoltat i assetjat amb preguntes.                                                           

—¿Què ha fet al front?

—Res que mereixi de ser explicat, si el que desitgen són proeses.

—¿Ha lluitat bé?

—Sincerament, no ho sé. ¿Què entén vostè per lluitar?

—Era a les trinxeres... ¿Ha matat alemanys?

—Que jo sàpiga, no.

—Però, vaja, ¿n'ha vist davant de vostè?

—Mai.

—Com! ¿En primera línia?

—Sí, en primera línia no he vist ni un sol alemany viu, armat, davant meu. Només he vist alemanys morts: la feina estava feta. I em sembla que m'estimo més que hagi estat així... En tot cas, no els puc dir com m'hauria comportat davant un prussià alt i ferotge, i quines conseqüències hauria tingut això per a l'honor nacional... Hi ha gestos que no es poden premeditar, o que seria inútil de premeditar.

—Però aleshores, ¿què ha fet a la guerra?

—Estrictament, el que m'han manat. Em temo que no hi ha en això res de gaire gloriós i que cap dels esforços que m'han imposat no ha estat gaire perjudicial per a l'enemic. Temo estar usurpant la plaça que ocupo aquí i les atencions que vostès em prodiguen.

 

Imatges: Photo by Universal History Archive / Universal Images Group via Getty Images


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi