BRAVO RÍO BRAVO

Lolita Bosch

El riu ha estat sempre allà mateix. I quan l’any 1848 Mèxic va perdre la guerra contra els Estats Units i es va veure obligat a vendre una part del seu territori com a part del tractat de rendició, el Río Bravo no es va immutar. Va convertir-se, això sí, gairebé en la nova frontera (tot i que no ho sigui) i una nova font de conflicte, però no es va immutar. No van proposar encanonar-lo ni amagar-lo, com s’havia fet amb altres rius mexicans; ni tan sols desviar-lo (tot i que és un riu viu, i es va movent, entrant i sortint com l’únic ésser que pot ser transparent a la frontera més travessada del món). No ho era, però el riu es va convertir en la frontera natural de dos nous països artificiats. I dic artificiats (que és una paraula que m’invento) perquè abans no existien tal com són avui: va ser a causa de la guerra, que tant Mèxic com els Estats Units van haver de convertir-se en els països que no eren.

Ara sí.

Més de cent cinquanta anys després, totes i tots donem per fet quin és el costat del territori mexicà i quin l’estatunidenc (el gringo, en diuen des del riu fins a baix de tot del continent). Tot i així, hi ha comunitats indígenes i mestisses que encara no s’hi senten prou identificades —tal com passa, sovint i per diversos motius, a casa nostra—. I molta, moltíssima població que avui viu als Estats Units però segueix sent i sentint-se mexicana. És un conflicte llarg, ple de derrotes i humiliacions, que va començar i acabar amb una guerra.

 

Imatges: Sergio Flores / AFP via Getty Images

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi