CAL REINVENTAR L'AMOR: DESIG I CENSURA EN ELS INICIS DEL CINEMA

Cloe Masotta

«Tant se val, me n’aniré i deixaré aquest llibre. Si algú el troba, que l’editi. Potser ajudarà a comprendre que en exiliar-me no s’exilia un monstre, sinó un home a qui la societat no permet viure perquè considera un error un dels misteriosos engranatges de la divina obra mestra. En comptes de reinventar l’evangeli de Rimbaud, “Heus aquí el temps dels assassins”, la joventut hauria fet millor recordant la frase “Cal reinventar l’amor”. El món accepta les experiències perilloses dins de l’àmbit de l’art perquè no es pren l’art seriosament, però les condemna en la vida real. Entenc molt bé que un ideal de tèrmits, com l’ideal rus, que aspiri al plural, condemni el singular fins i tot sota una de les seves formes més elevades. Però no es podrà evitar que de certes flors i de certs fruits només en gaudeixin els rics. Un vici de la societat converteix en vici la meva rectitud. A França, aquest vici no val el presidi gràcies a la tradició dels Fills de Cambacérès i a la longevitat del Codi de Napoleó. Però no accepto que només se’m toleri. Això fereix el meu amor de l’amor i de la llibertat.»

En les imatges ens busquem, ens hi emmirallem. Com diu l’historiador del cinema Richard Dyer a The celluloid closet (1995), de Rob Epstein, un magnífic documental que ens acosta a la història del cinema gai i lèsbic als Estats Units, «Les teves idees sobre qui ets no s’originen només en el teu interior.Venen de la cultura. I en aquesta cultura, venen especialment de les pel·lícules. De les pel·lícules aprenem què és ser un home o una dona, què significa tenir sensualitat. Les pel·lícules ens forneixen una mena d’història de com la societat concebia els homosexuals.» Això ens porta a preguntar-nos: ¿com es representa el desig en les primeres dècades d’història del cinema occidental? ¿Quins cossos desfilen a l’enquadrament? ¿Quines imatges del desig projecta la pantalla? ¿Com es visibilitzen o oculten les dissidències sexuals en el cinema europeu i estatunidenc de les primeres dècades del segle XX?

Imatges:  © Gaumont / Youtube


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi