CARTOGRAFIES - CREAR EL PASSAT

Raül Garrigasait

Al començament hi hagué el vandalisme. Un noi venecià de vint-i-un anys, fill de picapedrer, que la família havia orientat cap a l’arquitectura, visitava la vil·la de l’emperador Adrià a Tívoli. Va ficar-se dins un passadís cobert, el criptopòrtic, amb entrades de claror espaiades al sostre. En aquell lloc fred i ombrívol, amb l’angúnia de tenir a tocar una cosa tan antiga, va aturar-se i va escriure, damunt els mil sis-cents anys de la paret, el seu cognom i l’any en curs: «Piranesi 1741».

Tocar el passat era un dels signes de l’època. El costum del Grand Tour estava en auge: aristòcrates d’arreu d’Europa, els touristes, venien a Itàlia amb el propòsit de fondre educació i experiència, els símbols dels llibres i la singularitat dels llocs. A Roma hi havia una nodrida comunitat d’estrangers disposats a viatjar en el temps.

En lloc de consagrar-se a l’arquitectura, Piranesi va posar-se a dibuixar vistes d’antiguitats, les famoses Vedute di Roma, una sèrie que es va anar ampliant amb els anys i que ell mateix venia a la seva botiga. Caràcter fogós i expeditiu, va defensar que l’intel·lectual havia de ser independent dels mecenes i crear per a un mercat lliure. Els seus gravats de ruïnes, experiències concentrades d’antiguitat, abastien el públic internacional de Roma. Com a bon venedor, sempre tenia actualitzat un catàleg de gravats i preus.

Imatges: Wikimedia Commons


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi