CARTOGRAFIES - ELS MAPES DE L'INFERN

Rossend Arqués

¿Existeix l’infern? ¿Per on s’hi entra? ¿Com és? ¿Quines dimensions té? Són preguntes ben estranyes avui dia, en què s’ha deixat enrere tota noció absoluta de paradís o d’infern: l’infern és només una metàfora gastada i el paradís un lloc artificial de vacances. L’infern ha deixat de ser aquell espectacle de representacions escruixidores en forma de diagrames. I ja no l’ubiquem, com era habitual, sota terra sinó en un no-lloc imprecís.

Després de l’hades homèric, al qual Ulisses no davalla, de l’inframon romà, del qual Virgili ens descriu rius, barquers i damnats (al llibre VI de l’Eneida), i de les nombroses narracions medievals (com ara La visió de Tundal o La llegenda del purgatori de sant Patrici) sobre la boirosa terra de la pena i el dolor, plena de foc, fum, pudor, fam, set i serps, on els diables no paren de burxar els condemnats (vegeu les Penes de l’infern de Pere Damià), amb Dante l’infern es torna geomètric i precís. Les tradicions clàssica, bíblica i medieval sobre el més enllà prenen una forma més ordenada i calculada.

Dante en persona travessa l’infern, el purgatori i el paradís per alliberar-se de la culpa i, a la tornada, narrar a la humanitat el camí de la salvació. L’infern, situat sota Jerusalem, és un con immens creat arran de la caiguda de Llucifer, encastat des d’aleshores al centre de la Terra com una figura de glaç. El purgatori és una muntanya aïllada al bell mig de l’oceà que cobreix l’hemisferi austral formada per les terres que es van retirar amb la caiguda del diable. Al cim de la muntanya hi ha el paradís terrenal, a partir del qual es despleguen els set cels del paradís. La disposició és estricta i les mesures temporals i espacials exactes, per bé que no sempre transparents i immediatament comprensibles. L’exactitud de l’ordre moral i físic d’aquell món, del qual Dante tenia una clara visió (vegeu el cant XI de l’Infern), obeeix a la ferma voluntat del poeta de fer-nos veure el seu viatge pel més enllà talment com si l’hagués dut a terme. D’aquí que els primers il·lustradors de la Comèdia recollissin de seguida el repte de visualitzar el viatge al més enllà.

 

Imatges:  Bibliothèque nationale de France / Wikimedia Commons


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi