CARTOGRAFIES - LES ARTÈRIES DELS MAPES

Joan Soler i Gironès

Al llibre del Gènesi (2,10-14) s’explica que a l’Edèn, allà on el Déu cristià habita i conviu amb els àngels, naixia un riu que regava el jardí del paradís i es ramificava en quatre rius més: el Fison, el Guihon, el Tigris i l’Eufrates. Aquests rius van ser i són honorats com els progenitors de tots els altres rius del planeta. No trobem cartografia específica de l’època que en plasmi el traçat, però sí que els trobem descrits als textos bíblics i en diferents representacions artístiques —sense anar més lluny, al Tapís de la Creació de Girona, de la segona meitat del segle XI, del qual, malauradament, només se n’ha conservat una part.

Va ser en aquesta regió de l’Àsia Occidental que van brollar civilitzacions esplendoroses; entre altres, fa més de cinc mil anys, la mesopotàmica (que significa ‘entre dos rius’) entre el Tigris i l’Eufrates; i, coetàniament, l’antic Egipte, a la conca del Nil. Gràcies a aquests cursos fluvials, als quals cal sumar el Jordà, la regió va esdevenir el Creixent Fèrtil també anomenat Mitja Lluna Fèrtil, que és l’espai geogràfic on es van desenvolupar les cultures gràcies a la revolució neolítica, amb la descoberta i pràctica de l’agricultura, que es va anar estenent com una taca d’oli de prosperitat. El treball de la terra per al conreu també va afavorir l’expansió del saber i l’enginy de l’aprofitament dels recursos hídrics que oferia el riu per a la construcció de preses, canals i recs.

 

Imatges: © Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi