Cartografies del paradís

Climent Picornell

Fa més de dos-mil anys que es cartografien les illes Balears. Els grecs compartiren amb altres pobles de l’antiguitat la imatge que la Terra era plana. Una illa immensa rodejada d’un oceà. Anaximandre digué que era un cilindre i Pitàgores llançà la idea que era un globus. Com diu Tim Unwin, «L’argument que la Terra era rodona es basava en un raonament més místic i filosòfic que experimental». Plató col·locà «l’esfera Terra» enmig de l’univers, i ja sabeu que costà molt deslocalitzar-la d’aquí. Però la idea de l’esfera proporcionà una plataforma sobre la qual la geometria i la matemàtica permeteren fer mesuraments i representacions. El gran Ptolemeu acabà de configurar tota aquesta cabalística, amb una obra de conjunt fonamental. Els mapes medievals, els meravellosos mapes de «T dins O», excel·lentment erronis i ingenus, amb Jerusalem al centre del món, allargaren durant segles el tortuós camí de la configuració exacta de la Terra. Entremig els cartògrafs mallorquins dels segles XIV i XV contribuïren a apamar-la. En l’actualitat la Terra es mesura mitjançant l’exploració sistemàtica amb satèl·lits, la teledetecció, i amb el desenvolupament d’una eina potent per a la construcció de mapes: els Sistemes d’Informació Geogràfica. Amb l’estendard de Google Earth, exemple de com les fotografies i les imatges de satèl·lits, restringides abans, s’han començat a difondre: un «boom» d’acostament de la cartografia a la societat.

Imatge: Institut cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi