CARTOGRAFIES: LA NOSTRA VISIÓ CÒSMICA CANVIANT

Priyamvada Natarajan

Des que es van posar dempeus, els humans han mirat amunt, amb admiració i sorpresa, cap al firmament nocturn. La meravella diària de l'espectacular desplegament celeste ha fet que pensem i imaginem quin és el nostre lloc en el cosmos. De fet, els arqueòlegs creuen que les pintures rupestres descobertes a Europa, Àfrica i al sud-est asiàtic representen constel·lacions en el cel nocturn, i això ens indica que els humans tenien un coneixement complex de l'espai i el temps bastant anterior al dels antics indis, xinesos o grecs, als quals atribuïm els primers estudis astronòmics sistemàtics.

Les cartes celestes, mapes del firmament nocturn, han codificat la nostra comprensió del cosmos. El refinament del nostre coneixement també s'ha reflectit en els mapes, que, al seu torn, han capturat la nostra visió còsmica canviant. Fa cent anys pensàvem que la nostra galàxia solitària i en repòs, la Via Làctia, contenia l'univers sencer. Desconeixíem del tot els components de l'univers i ens pensàvem que l'únic sistema solar era el nostre. La cosmologia, l'estudi de l'estructura i l'evolució del cosmos, es basava en la llei de la gravitació universal de Newton. Des d'aleshores, gràcies als nous descobriments i al coneixement més minuciós i a gran escala de la gravetat —proporcionat per la teoria de la relativitat general d'Einstein—, la nostra comprensió de l'espai i el temps ha canviat radicalment.

 

Imatges: Wikimedia Commons


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi