CARTOGRAFIES: RAÏLS A LA PRADERIA

Manel Lucas

Els Estats Units són una nació predisposada a l’èpica. Cada nou pas en la seva història esdevé inevitablement una gesta, ja sigui la independència de les colònies, el mont Rushmore, les esmenes de la Constitució, la Ruta 66, el Dia-D a Normandia, les eleccions presidencials o la Coca-Cola. Tot sembla que contribueixi a make America great again, i tot és carn d’una superproducció de Hollywood o d’HBO. Clarament, la construcció del ferrocarril està destinada a formar part d’aquesta llista. I, sobretot, la de la Gran Línia Transcontinental, una fita clau estretament lligada a l’epopeia de les epopeies: la conquesta de l’Oest, que ens han inoculat a través del cinema, de la televisió, de les novel·les de quiosc o del còmic (jo en soc una prova: el títol d’aquest article està manllevat del primer àlbum de Lucky Luke escrit per René Goscinny).
Els primers trens van circular pels Estats Units cap als anys trenta del segle XIX. Les locomotores eren importades d’Anglaterra, i els vagons eren gairebé reproduccions dels carros de cavalls. Viatjar amb aquells trens era una aventura més arriscada que la mateixa construcció de la línia fèrria. Per apartar els animals que travessaven les vies, els enginyers van dissenyar un frontal en forma de fletxa, que van col·locar al capdavant de les locomotores i van anomenar, gràficament, cowcatcher (enxampa-vaques). Els trens van generar tant d’entusiasme entre els ciutadans nord-americans com disgust entre els pobles originaris, els indis, que intuïen sàviament que aquell invent els canviaria la vida, a pitjor. 
Les petites línies locals van escampar-se per bona part del territori els anys següents. Però no n’hi havia cap que cobrís una gran extensió, que unís els dos extrems del país. Entre l’Est i Califòrnia, colonitzada recentment, hi havia milers de quilòmetres de terres poc poblades, i un munt de dificultats orogràfiques, sobretot les muntanyes Rocalloses.

                                                          

Imatges:  Library of Congress / Wikimedia Commons


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi