CLOROFORM. UN CONTE PER ANAR A DORMIR

Llucia Ramis

L’1 d’octubre de 1846, el Boston Daily Journal publicava: «Després d’inhalar un preparat amb un efecte anestèsic i narcòtic que va durar aproximadament un minut, se li va extreure una dent a un cavaller, a la tarda d’ahir, sense que sentís cap mena de dolor.»

Mesclat amb etanol, l’èter es venia com a droga recreativa. No estava ben vist que les dones beguessin alcohol en societat. En alguna d’aquelles festes on se’n consumia, els metges es van fixar que, qui inhalava èter, solia trontollar, mig atordit; reia, queia, es colpejava, i no es feia mal. Per això decidiren ells també deshidratar l’alcohol etílic amb àcid sulfúric i aprofitar les propietats del gas etè.

El doctor James Young Simpson dugué a terme el primer part amb cloroform de la història el 1847. L’èxit va ser tan gran que la mare del nadó, en agraïment, va anomenar la seva filla Anestèsia.

El clero escocès va posar el crit al cel tot recordant una frase del Gènesi: «I pariràs els teus fills amb dolor!». Diuen que, davant d’això, el doctor Simpson va contestar amb una altra frase del Gènesi: «I Déu va sumir Adam en un son profund, i, quan es va adormir, Déu li va treure una de les costelles…»

El 1853, naixia el príncep Leopold de Saxònia-Coburg-Gotha, duc d’Albany. I la reina Victòria apuntava després: «El doctor va donar-me aquell cloroform beneït i el seu efecte va ser calmant, tranquil·litzant i deliciós, més enllà de tota mesura.»