En la vertiginosa cursa per una vacuna que atureÌs la pandeÌ€mia de la Covid-19, VladiÌmir Putin es va despenjar anunciant que laboratoris russos havien reeixit de forma incontestable i que el nou faÌ€rmac rebria el nom de Sputnik V. En el moment d’emetre la declaracioÌ, els qui anaven al capdavant de la recerca eren el Regne Unit, Alemanya, la Xina, els Estats Units i RuÌssia. L’apel·lacioÌ a l’Sputnik era una picada d’ullet a aquell tram de segle XX, entre els anys cinquanta i seixanta, en queÌ€ l’URSS va ostentar la supremacia dels vols aeroespacials liderant la investigacioÌ cientiÌfica i tecnoloÌ€gica en el seu pols amb la superpoteÌ€ncia rival. PeroÌ€ conquerir la Lluna requeria una cursa de fons per a la qual va saber reservar-se molt millor la NASA i, com eÌs sabut, fet i fet van ser astronautes nord-americans els primers —i de moment els uÌnics— a trepitjar el sateÌ€l·lit. Amb el seu anunci, Putin aconseguia copar els titulars dels mitjans planetaris, tot i que desvetlleÌs suspicaÌ€cies burletes de la comunitat cientiÌfica internacional, incloent-hi l’OMS i els meÌs prestigiosos infectoÌ€legs i epidemioÌ€legs. PeroÌ€ el megaloÌ€man mandatari no es va tallar a l’hora de penjar-se una medalla propagandiÌstica, tal com Nikita Khruschov es vantava el 1957 d’haver posat en oÌ€rbita el primer sateÌ€l·lit artificial. MeÌs que un eÌ€xit cientiÌfic, l’Sputnik significava alhora una demostracioÌ de poder i una amenaça: si un coet tenia capacitat per transportar un radiotransmissor a l’estratosfera, podia fer el mateix amb una bomba atoÌ€mica. El «nacionalisme de la vacuna», com antany la cursa espacial, s’emmarcava en la competicioÌ de les noves grans poteÌ€ncies, ja no per dirimir l’equilibri de forces en una suposada confrontacioÌ nuclear, sinoÌ en la molt meÌs diaboÌ€lica guerra bioloÌ€gica i bacterioloÌ€gica, i en els estralls que podria provocar en les economies.
Imatges: Youtube