D'ALGER NO SE'N VA ESCAPAR NI CERVANTES

Jordi Gràcia

Plorava Cervantes, i ploràvem tots en veure les cases atapeïdes i amuntegades muntanya amunt, amb el port als peus protegit per les muralles, els canons i els vigies. Arribàvem exhausts després de l’assalt viscut en plena mar, quan només somiàvem que ens salvàvem.


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi