LA NIT DEL 27 DE JUNY DEL 1914, l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria, hereu de l’Imperi austrohongarès, sopava dient-se que hi va haver una vegada en què va caçar cangurs a Austràlia, i va donar la volta al món, però que després es va casar i les coses van canviar. També, potser, es deia que fer coincidir l’endemà el seu catorzè aniversari de noces amb un viatge en tren a Sarajevo, una mena d’excursió amb motiu d’una festivitat nacional de la qual ni tan sols havia sentit a parlar —o sí, però, com tot últimament (oh, ja havia fet els cinquanta), ho havia oblidat— per assistir a un petit espectacle militar, li estalviava haver de pensar en qualsevol cosa relacionada amb una probable celebració d’aquelles llunyanes noces, i, també, amb l’imminent naixement del seu quart fill. Potser ho feia envoltat d’un grapat de caps dels més de cinc mil cérvols que havia caçat fins aleshores, i si no se’n va mirar cap orgullós del seu passat com a caçador va ser perquè no tenia manera de sospitar que no tornaria a fer-ho mai més. No sabia que, en aquell moment, no era més que un munt de passat, carn i ossos, i que l’endemà una enorme cadena d’adversitats i una absurda casualitat el convertirien en el tret de sortida de la Primera Guerra Mundial. Oh, no, estimada Sofia, aquest any tampoc celebrarem com cal el nostre aniversari, i ¿saps què? Ja no en tindrem cap altra oportunitat! What a pity, que dirien els anglesos, ¿oi? Si en comptes de pensar en aquells maleïts cangurs t’hagués desitjat bona nit!

Imatges:  © RUN Design / Wikimedia Commons