DE MALGRAT DE MAR A L'ORINOCO

Cristian Segura

Una estampida de tortugues gegants va convertir el riu Orinoco en un mite modern.També hi van jugar un paper cabdal altres bèsties, com els caimans, o els ferotges indis quivas, però Jules Verne va escollir les tortugues arrau per al seu cop d’efecte més destacat a Le Superbe Orénoque. A partir d’aquesta novel·la, escrita el 1898, generacions de nens van somiar amb el riu emblema de Veneçuela. El que molts d’ells no sabien és que en aquelles mateixes selves, tres dècades després de publicar-se el llibre, les peripècies d’un capità de Malgrat de Mar anomenat Fèlix Cardona van rebaixar el relat de Verne a l’emoció d’un passeig en golondrina.

La tortuga arrau (Podocnemis expansa) existeix, i abans no fos caçada fins a la seva quasi extinció se’n trobaven a milers a les platges de l’Orinoco.Verne va posar-hi inventiva i va convertir aquests animals en sauris colossals que arrasaven la selva. El novel·lista francès va aconseguir així revifar la llegenda de l’Orinoco per a la nova societat de masses del segle XX.

L’Orinoco ha estat a Occident un indret de llegenda i de conquesta des que Cristòfor Colom va treure el nas pel seu delta el 1498: «Vaig conjecturar que els fils del corrent i aquelles carenes que sortien i entraven en aquestes goles amb aquell rugir tan fort eren la baralla de l’aigua dolça amb la salada. [...] no crec que es conegui al món cap riu tan gran i tan profund». Colom s’equivocava per poc: l’Orinoco és el tercer riu més cabalós del món, només superat per l’Amazones i pel Congo.

 

Imatges: Fons Fèlix Cardona Puig de l’Ajuntament de Malgrat de Mar

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi