DÉU SÍ QUE JUGA ALS DAUS

Toni Pou

UNA NIT VENTOSA de finals de maig del 1925 un home amb la cara inflada va trucar a la porta d’una de les poques cases de Helgoland, un parell d’illots pelats sotmesos als embats del mar del Nord, a seixanta quilòmetres de la costa alemanya. La dona que li havia llogat l’habitació el va prendre per un busca-raons acabat d’atonyinar que volia un amagatall on refugiar-se uns dies. En realitat, però, aquell individu de vint-i-dos anys era un professor de la Universitat de Göttingen que amb els efluvis de la primavera havia patit un atac de rinitis al·lèrgica i havia decidit passar uns dies lluny de qualsevol planta que s’aixequés més d’un pam de terra. A Helgoland, sense que l’increpés cap partícula de pol·len, podia nedar entre les dunes que unien els dos illots, passejar pels penya-segats rogencs de la cara nord de l’illa, llegir el Divan occidental-oriental de Goethe i treballar en un problema que li treia la son des de feia mesos. La manca de distraccions i de vida social —només es relacionava amb el gos de la propietària— va fer que avancés ràpidament en el problema i que el desllorigador aparegués davant seu una nit a les tres de la matinada. «En un primer moment em vaig espantar molt», escriuria anys més tard a les seves memòries. «Tenia la sensació d’estar contemplant un fons d’una estranya bellesa interior i gairebé em vaig marejar», hi afegiria. La troballa l’havia excitat tant que ja no podia dormir, de manera que va sortir de la casa i va caminar fins a la zona dels penya-segats. Allà va veure una roca solitària en forma de torre que sobresortia del mar i li van venir ganes d’escalar-la. Un cop al cim, en una escena que reprodueix literalment la idea d’El caminant sobre el mar de boira del pintor Caspar David Friedrich, va esperar la sortida del sol.

                                              

Imatges:  CERN Archives


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi