Disputes de família: Catalunya i Mallorca dins la Corona d’Aragó

Ernest Belenguer

«Aquesta primera franquesa fo donada als pobladors de Mallorques ans que la illa fos del tot guanyada.» El mateix Libre dels Feyts del rei en Jaume ja fa aquesta confessió del dia 1 de març de 1230. És a dir: no s’ha acabat la conquesta de Mallorca i ja es legisla sobre una societat que es vol que sigui de nou encuny i amb aires molt catalans. Perquè la carta de franquesa de 1230 no s’escriu en un moment, però sí que es genera amb rapidesa, bo i tenint un precedent com és el de la carta de Tortosa de 1149. Dels trenta-set articles que hi ha en la franquesa mallorquina, deu són calcats de la tortosina. D’entrada, inclou figures econòmiques —comptar i administrar béns— i judicials que són totalment catalanes, com les del batle i el veguer. Hi apareix també un consell assessor i un lloctinent reial que havia de substituir el rei quan no fos a l’illa. A més, la carta de franquesa és bastant moderna i els mals usos senyorials gairebé hi són inexistents, com succeïa en la Catalunya Nova i, en conseqüència, no es podria parlar de remences. Això no vol dir que la repoblació —perquè és el que es veu— no sigui feudal. Diem repoblació amb totes les lletres atès que la població andalusí islàmica en pocs anys va ser expulsada d’una illa allunyada de la Península, enmig del Mediterrani occidental i encarada al sud amb tota una costa africana amb líders tan perillosos aleshores com el tunisenc Abu Zakariyya. Com a substitució de l’hàbitat andalusí, Mallorca va ser colonitzada en un 85% per catalans, un 10% per occitans i la resta entre aragonesos —pocs— i valencians, ja en el segle XIV.

 

Imatge: Museu Nacional d’Art de Catalunya / Wikimedia Commons


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi