EL CABAL GERMÀNIC

Claudio Magris

El Danubi oficial comença a la confluència del Brigach, del Breg i, estrictament parlant, també de l’esquifit Musel, una riereta que ve de Bad Dürnheim i que es pot travessar d’un salt. Vint o trenta quilòmetres més enllà, a Immendingen, el Danubi d’altra banda desapareix, si més no parcialment; es fica a les fissures de les roques i torna a emergir, quaranta quilòmetres més al sud, amb el nom d’Aach, amb el qual entra al llac de Constança i per tant al Rin, sobre les fonts del qual es discuteix tant com sobre les danubianes. El Danubi, doncs, és, en part, un afluent del Rin, i desemboca no pas al mar Negre sinó al mar del Nord: triomf del Rin sobre el Danubi, revenja dels nibelungs sobre els huns, predomini d’Alemanya sobre la Mitteleuropa.

Des del Cant dels Nibelungs, el Rin i el Danubi s’enfronten i es desafien. El Rin és Sigfrid, la virtus i la puresa germànica, la fidelitat nibelúngica, l’heroisme cavalleresc i l’amor impàvid del fat de l’ànima alemanya. El Danubi és la Pannònia, el regne d’Àtila, la marea oriental i asiàtica que, al final del Cant dels Nibelungs, arrasa el valor germànic; quan els burgundis el travessen, per anar a la traïdora cort dels huns, ja tenen el destí —un destí alemany— marcat.

 

Imatges: Andreas Scherer / Wikimedia Commons

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi