EL GRAN RIU. PER A UNA TEORIA GENERAL DE LA REVOLTA.

Joan Fontcuberta

L’exposició «El Gran Río» es va presentar al Festival Panoràmic a Roca Umbert Fàbrica de les Arts de Granollers el setembre del 2018. Comissariada per Lucía Jalón Oyarzun i David Sánchez Usanos, la mostra havia estat produïda pel Círculo de Bellas Artes de Madrid, on s’havia exhibit uns mesos abans, com a estrena de la seva itinerància. A cavall entre dues commemoracions, els cent anys de la Revolució Russa (octubre del 1917) i els cinquanta del Maig del 68, aquesta proposta recollia el testimoni d’una altra gran exposició, el magne treball de recopilació «Soulève- ments», preparat per Georges Didi-Huberman, filòsof i historiador de l’art, i autor d’una sèrie d’obres titulades L’Œil de l’histoire (L’ull de la història). Produïda per al Jeu de Paume a París, l’exposició es va poder veure també al MNAC el 2016 amb el títol d’«Insurreccions». El catàleg, enriquit amb textos de Jacques Rancière, Toni Negri i Judith Butler, a més del mateix comissari, constitueix un valuós document. Didi-Huberman va recopilar una iconografia de la revolta, des de mitjans del segle xix fins a l’actualitat, bàsicament a partir d’obres documentals, fotoperiodístiques però, sobretot, artístiques. El resultat aspirava a fer pedagogia de les icones de rebel·lió, insubmissió, agitació política, reivindicació social i revolució que han acabat arrelant en la memòria col·lectiva. Però tota la narrativa es desplegava des del distanciament d’un ull clínic que emfatitzava una poètica del conflicte, decantant-la cap a una percepció estetitzadora i, en certa manera, desactivant la seva força de commoció. Les imatges de la revolta acabaven esdevenint un gènere.

 

Imatges: © Joan Fontcuberta

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi