EL LLARG CAMÍ DE LA LLIBERTAT

Francesc Serés

Ngũgĩ wa Thiong’o, narrador de la Kenya que es descobreix a si mateixa.

 

 

Els africans també ens classifiquen a nosaltres; Ngũgĩ ens situa en tres grans grups: els que fan d’Àfrica el seu negoci, els que hi van per plaer, i un tercer grup, tal vegada el més nociu, els que en fan ficció. A Memòries d’Àfrica el racisme es presenta, subtilment, com a amor.

El record de Ngũgĩ es fa fort quan veu, per primer cop, que un professor no es doblega. Llàstima que era un professor que pegava sovint, també, als seus alumnes, i que va ser després un pèssim vicepresident del país. Les rebel·lions dels petits solen ser així, no hi ha herois de debò.

La gran contradicció a què s’enfronta Ngũgĩ és que els escriptors africans fan servir l’anglès obviant el suahili, el zulu, el ioruba, l’àrab, l’amhàric i tantes altres llengües. La pregunta era òbvia: ¿estaven fent literatura africana?