EL TREN QUE VA REJOVENIR LA VELLA EUROPA: DESMEMÃ’RIES D'UN INTERRAIL

Andreu Subirats

L’ESTIU DEL 1990 vaig fer un Interrail per uns quants països d’Europa. La veritat és que no tenia previst d’iniciar aquella aventura ferroviaÌ€ria, peroÌ€ algunes casualitats i circumstaÌ€ncies d’aleshores van fer que em tragués aquell bitllet integrat que et donava dret a agafar trens, majoritaÌ€riament de segona classe, arreu de gairebé tot el Vell Continent. En realitat, jo tenia previst anar a Berlín per fer un curs d’alemany durant el mes d’agost. Una casualitat va voler que, quan anava a comprar el bitllet, em trobés una amiga de la facultat fent cua a l’estació de Sants. Ens vam posar a parlar i ella em va explicar el seu projecte de viatge amb l’Interrail per uns quants països d’Europa. La cua no era molt llarga peroÌ€ ben bé vam estar xerrant mitja hora fins que li va tocar el torn. Mentre m’esperava, vaig començar a fantasiejar i a imaginar-me el viatge que faria la meva amiga i, per moments, vaig pensar que per queÌ€ no feia jo també un Interrail, passava del curs d’alemany i me n’anava a recórrer Europa amb tren i passava també de tot... Va ser d’aquells moments en queÌ€, en pocs segons, les idees se’t passegen pel magí i ja et veus fent alloÌ€ que no tenies pensat sense analitzar els contres, només amb els pros ben vius. Em va tocar el torn, la meva amiga s’acabava de traure l’Interrail i, per un moment, vaig estar a punt de canviar els plans i anar-me’n amb ella a veure món; peroÌ€, just quan ja estava decidit, vaig repensar-m’ho i vaig demanar un passatge per a Berlín d’anada i tornada. La veritat és que tenia una habitació al barri de Charlottenburg i el curs d’alemany ja pagats, i aixoÌ€ era una raó de pes per tocar de peus a terra i no fer bogeries d’última hora. Vaig demanar el bitllet i, resignadament, em disposava a pagar-lo. La sorpresa, peroÌ€, va ser que valia més que el que acabava de comprar la meva amiga, que tota il·lusionada em va mostrar en venir-me la tanda. M’havia fixat en el preu d’aquell bitllet d’Interrail, era de 28.500 pessetes, i per un d’anada i tornada a Berlín me’n demanaven 35.000. Com un llamp, se’m va fer la llum i vaig pensar que si agafava l’Interrail podia anar igualment on volia i, de passada, feia una volta pels països veïns. Encara no havia pagat que vaig cridar l’Elena, així es deia l’amiga, i li vaig fer veure la difereÌ€ncia de preus i que si agafava l’Interrail podia anar amb ella uns dies i després tirar cap a Berlín i fer el curs i tot quadrava. Tot no. La tornada era tancada i només tenia un mes des del moment en queÌ€ agafés el primer tren des de Barcelona, el curs d’alemany s’acabava a finals d’agost i l’Elena volia sortir a mitjan juliol. AixoÌ€ no lligava, peroÌ€ a mi se m’havia posat la mel a la boca i vaig pensar que ja me les apanyaria com fos per tornar; de fet, la tornada no m’importava en aquells moments, l’important, llavors, era fer l’Interrail.

 

Imatges: Collection Arjan den Boer


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi