EMPANTANEGATS EN LA CULTURA DE LA PREDICCIÓ

Joan Fontcuberta

Soc a la cruïlla de Diagonal amb Tuset. M’atura un xicot, diria que magrebí, i em demana una adreça. Li dono tota mena d’explicacions. Quan em disposo a continuar caminant, em pregunta si soc d’aquí i què faig. Li responc que tinc pressa. Diu que em pot acompanyar i seguir xerrant. No cal, gràcies. Aleshores arriba la pregunta clau: ¿tens cap problema per parlar amb gent que no és d’aquí? Traducció: ¿que potser ets un racista de merda? M’agafa per sorpresa. Intento justificar-me, de forma maldestra. El diàleg s’allarga una mica més i al final ofereix absoldre’m del meu sentiment de culpabilitat desprenent-me d’unes monedes com a penitència. L’argúcia em va quedar ben gravada. Al cap de dues o tres setmanes torno a ser a Barcelona, aquest cop a la plaça Catalunya. Davant del Zurich, on et solen aturar perquè signis alguna petició o et facis soci d’alguna ONG, em torna a abordar el mateix xicot. Penso: no pot ser! Però aquest cop el veig a venir i li segueixo el corrent. Li pregunto si realment vol saber on és la plaça de Sant Jaume o si el que pretén és demanar-me diners. Ara és ell el sorprès i se’n surt canviant d’actitud: esgrimint el seu infortuni i apel·lant a la meva compassió. Massa teatral, penso. Encara un mes més tard me’l torno a trobar, aquest cop a la ronda Universitat. No m’identifica i està a punt d’adreçar-me la paraula. Però m’avanço: ¿de veritat no em reconeixes? Flaix. La cara li va empal·lidir i va fugir corrent com dimoni en aigua beneita. No l’he tornat a veure. De moment.

 

Imatges:  © Pilar Rosado i Joan Fontcuberta


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi