FICCIÓ CONTRA MENTIDA

Antonio Monegal

Avui dia, el que sabem i el que no sabem d’una guerra té molt a veure amb el que se’ns en permet veure, i també amb la manera com les imatges construeixen un discurs. L’accés a les imatges és un factor determinant en la manera com es modela i es manipula l’opinió pública i, doncs, en la reacció dels ciutadans a les decisions dels governs sobre les guerres. Els públics que no tenen una experiència directa dels fets depenen de diverses fonts i formes de mediació que es converteixen en camps de lluita política. Les estratègies per alliberar o rescatar imatges dels canals de circulació sotmesos a controls estrictes i reinscriure-les al servei de discursos crítics són una forma de resistència enfront de la manipulació de la informació. Aquest exercici polític es produeix a la cruïlla entre els mitjans de comunicació i les arts, com ara en el cas del documental de Iuri Khashtxavatski Kavkazkie plenniki (Presoners del Caucas, 2002), que empra els recursos del periodisme electrònic i el cinema alhora que els escrits de Lev Tolstoi com a referència de fons i principal fil narratiu.

 
Imatges: Age Fotostock i Wikimedia Commons

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi