FLORENCIO PLA: LA PASTORA. UNA VIDA DE NOVEL·LA

Raquel Ricart

Nàixer amb un nom i morir-se amb un altre no és una cosa habitual. Més encara si el canvi de nom implica també un canvi de gènere. L’experiència ha de ser, si més no en algun punt, torbadora, estranya, difícil, perquè mai no és fàcil ser diferent. I si no resulta senzill ara, ¿què no seria fa un segle?

Florencio Pla Meseguer, batejat com a Teresa, rebatejat com a Durruti i conegut popularment com la Pastora, va nàixer el primer de febrer de l’any 1917.Aquell dia, Vicenta Meseguer Gil i José Pla Abella  es devien sentir torbats i confosos. Ja tenien quatre xics i dues xiques. Havien triat el nom de Florencio si el nounat era un mascle, però, ¿què era aquella criatura incerta? En aquell racó de món, el mas de la Pallissa del Tossal del poble de Vallibona, en les terres del Port de Morella, un racó allunyat de la guerra que vivia Europa, de la revolució que era a punt d’esclatar en Rússia i de les descobertes mèdiques i científiques del moment, els pares del nadó devien trontollar un moment. ¿A qui acudir? Mancats de diners, de cultura, de metge, van consultar amb el senyor rector, i feta la consulta es va decidir que batejarien la criatura amb el nom de Teresa. No seria fins quaranta-tres anys més tard, que aquella criatura disposaria d’un diagnòstic mèdic: hipospàdia perineal i escrot bífid.

La vida en aquelles contrades no era fàcil. Calia treballar molt per tirar endavant.El pare de Teresa, llaurador, morí quan la criatura tenia tres anys i la mare es va haver de dedicar a rentar roba per als altres i a encalcinar les cases. De Teresa en tenia cura la germana gran, i potser cada volta que li canviava els bolquers veia aquella deformitat i s’enrabiava, com si allò parlàs de la família, com si fos una marca que els embrutava a tots, que l’embrutava a ella. Perquè la xiqueta creixia, i corria i saltava i jugava d’una mena de manera que anava acumulant noms al propi de Teresa, i li deien Teresota, Teresot, Teresona, Teresó, Teresot el mascle, i era el cas que tots l’anaven fent xic sense poder-ho ser i essent-ho. En fer onze anys Teresa, sa mare anà per posar-la en amo, i així fou com començà la seua vida de pastora en el mas d’en Tena.

Imatges:  Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi