H.G. WELLS AL PAÍS DELS SOVIETS

H.G. Wells

ENLLOC DE RÚSSIA no es fa tan completament palesa la realitat d’aquest daltabaix com a Sant Petersburg. Sant Petersburg va ser la creació artificial de Pere I el Gran, l’estàtua de bronze del qual, al jardinet proper a l’Almirallat, encara s’arbora enmig de la decadent vida de la ciutat. Els seus palaus són muts i buits, o estranyament moblats de nou amb les màquines d’escriure i les taules i els envans de fusta d’una administració nova ocupada sobretot en una lluita tenaç contra la fam i l’invasor estranger. Els seus carrers van ser carrers de botigues bullicioses. El 1914 vaig vagarejar agradablement pels carrers de Sant Petersburg, comprant bibelots i observant el tràfec intens. Totes aquelles botigues han plegat. Encara n’hi ha potser mitja dotzena d’obertes a Sant Petersburg. Hi ha una botiga de porcellana del govern on vaig comprar un o dos plats com a record, per set-cents o vuit-cents rubles cadascun, i algunes floristeries. És un fet meravellós, penso, que en aquesta ciutat de població decreixent, la major part de la qual ja gairebé es mor de gana, on a penes hi ha algú que posseeixi un segon vestit o més d’una sola muda de roba gastada i apedaçada, es puguin seguir venent i comprant flors. Per cinc mil rubles, que al tipus de canvi actual són uns sis o vuit penics, pots adquirir un ram preciós de grans crisantems.                                                                     

No sé si les paraules «totes les botigues han plegat» transmeten al lector occidental cap imatge de com és un carrer a Rússia. No són com el carrer de Bond o el de Piccadilly en diumenge, amb les persianes perfectament abaixades en un son decorós i a punt per despertar-se i començar de nou el dilluns. Les botigues tenen un aspecte del tot miserable i desemparat: la pintura escrostonada, els vidres dels aparadors esquerdats; n’hi ha que els tenen trencats i tapats amb taulons, n’hi ha que encara mostren a l’aparador unes quantes restes de gènere fet malbé, n’hi ha que tenen els aparadors plens de rètols; els aparadors es van entelant, les instal·lacions acumulen la pols de dos anys. Són botigues mortes. No tornaran a obrir mai més.

                                                          

Imatges:  Fine Art Images / agefotostock


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi