HISTÒRIA DE DUES CIUTATS. CONVERSA AMB VICENÇ VILLATORO I PLÀCID GARCIA-PLANAS

Toni Soler

La rivalitat històrica s’ha posat en qüestió tant pels canvis socioculturals com per l’ombra omnipresent de Barcelona, però potser té més fonament del que ens sembla des de fora. L’escriptor i exdirector del CCCB Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) i el periodista i exdirector del Memorial Democràtic Plàcid Garcia-Planas (Sabadell, 1962) exposen en aquesta conversa la seva visió d’un fenomen de dualitat urbana que admet poques comparacions.

--

V. V.

«No és que els terrassencs siguin senyors, és que Terrassa té senyors

 

P. G.-P.

«La gran aportació a les lletres catalanes és la Colla de Sabadell als anys vint. La Colla ens va donar el més profund de nosaltres mateixos: l’humor negre.»

 

V.V.

«Sabadell és una ciutat moderna. Terrassa, en canvi, és una ciutat ancestral. I aquí sí que hi ha un cert determinisme geogràfic: Sant Llorenç del Munt.»

 

P. G.-P.

«Encara a l’últim terç del segle XIX es parla dels grans senyors de Terrassa, mentre que a Sabadell hi ha una mena de vaselina social que dilueix una mica les diferències.»

 

V. V.

«Malgrat tot, la gent tenia opcions reals de pujar un graó social i deixar lloc als que s’anaven incorporant. La immigració venia perquè veia que hi havia opcions de millora.»

 

P. G.-P.

«Sabadell, en gran mesura, ha renunciat a competir amb Terrassa. Ja ho diu la dita: “A Sabadell cadascú va per ell”.»

 


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi