HISTÒRIA D’UNA FARMÀCIA INTERIOR: ELS GRÍFOLS I EL POTENCIAL DE LA SANG

Toni Pou

Quan entrava per la Porta Triumphalis havia anticipat gairebé tot el que li podia passar aquella tarda a l’arena del Coliseu. Havia previst la calor asfixiant sota el casc reescalfat per un sol que estavellava les pedres, els regalims de suor que li perlaven el pit, el tacte, ni del tot suau ni del tot aspre, de la sorra a la planta dels peus, i la cridòria dels cinquanta mil espectadors que omplien l’amfiteatre. També s’havia imaginat un contrincant més àgil que, amb un moviment acrobàtic, li feia un tall profund al coll, i s’havia vist ajagut a terra, mig estabornit pel sol de la tarda, pel trau i per l’olor de la sorra bruta de sang i excrements de lleopard. El que no hauria endevinat mai és que algú se li ajupiria al costat mentre maldava per no perdre el coneixement. Només el va veure fugaçment quan li va tapar el sol mentre s’agenollava. Al principi ho va notar però no ho va entendre. Només percebia una sensació subtil de calidesa i humitat a la zona de la nafra, que li coïa com un dimoni. No va ser fins que va moure un braç i va palpar-se el voltant del coll amb la mà que el seu cervell va dibuixar aquella sensació amb nitidesa: algú es bevia la sang que li rajava de la ferida.

Aquest algú podia ser perfectament un malalt d’epilèpsia que, tal com explica Plini el Vell a la Història natural, havia saltat de la graderia per xarrupar la sang del gladiador com si fos una copa viva, encara calenta, per xuclar des de l’orifici de la ferida el buf mateix de la vida. A Roma, efectivament, es considerava que la sang tenia propietats curatives i vigoritzadores. El metge més conegut de l’antiguitat, Galè, que precisament va començar la seva carrera atenent gladiadors ferits, sostenia que la sang es produïa al fetge a partir del menjar i la beguda, i que des d’allà viatjava fins a la resta d’òrgans, on es consumia amb l’objectiu d’extreure’n l’esperit vital que qualsevol teixit viu necessitava per funcionar.

Imatges: © Grifols S.A. Arxiu històric


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi