HISTÒRIES TRANS, HISTÒRIES FEMINISTES

Marta Roqueta-Fernàndez

Barcelona, 25 de gener del 2020. El col·lectiu feminista Las Hipopótamas, nascut un any abans a la capital catalana, organitza unes jornades abolicionistes —és a dir, a favor de la desaparició del treball sexual— on s’inclou la xerrada «Abolicionismo de género frente a la teoría queer». El mateix gener, el Casal de la Dona de Terrassa decideix treballar amb entitats LGTBI de la ciutat i activistes trans d’altres indrets de Catalunya, arran de la detecció de feministes transexcloents (TERF, en anglès), contràries a la presència de dones trans als espais de militància.

Els dos incidents no són fets aïllats. Durant el darrer any, les posicions feministes transexcloents han guanyat notorietat al debat públic, sobretot a l’Estat espanyol. El seu discurs ha fet forat gràcies a la demonització de la teoria queer. En una època d’identitats en constant replantejament, tant el feminisme transexcloent com l’ultraconservadorisme de Vox comparteixen una idea essencialitzada del que és ser home i dona, vinculada a la genitalitat i als rols socials que se’n deriven, basats en el control de la capacitat reproductiva de les femelles/dones. Allà on Vox i col·lectius fonamentalistes cristians creuen que la ideologia de gènere (sinònim de feminisme i drets per al col·lectiu LGTBI) subverteix «l’ordre natural» home/dona, i que ha de ser contrarestada amb mesures com el PIN parental, les feministes transexcloents consideren que la teoria queer dilueix què és ser home i dona, de manera que nega la dona, i les característiques biològiques que fan que estigui oprimida, com a subjecte de drets vulnerats pel patriarcat.

Imatges:  @ Personaje Personaje


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi