HOBOHEMIA: DE QUAN ELS HOMES VAN SER (BREUMENT) LLIURES

Antonio Baños

Quan comença aquesta història, ja s’havia acabat tot. Aquell dijous d’octubre del 1929, l’acudit de la borsa de Nova York va culminar de manera sarcàstica arrossegant el món sencer cap a la broma més sinistra del capital. Milions de nord-americans es van quedar sense res d’un dia per l’altre. «Germà, ¿em pots deixar deu cèntims?» Tres anys després sonava pels escenaris del país aquesta cançó escrita per l’incommensurable Yip Harburg, autor, anys després, d’aquell himne del New Deal que va ser Over the Rainbow. La cançó que deia: «Once I build a railroad, made it run / Made it race against time / Once I build a railroad, now it’s done / Brother, can you spare a dime?»
El tren i la Gran Depressió van units en l’imaginari general. I viatjant-hi, el hobo. Aquest és el nostre protagonista. Rodamons enfilats d’amagatotis als trens amb un bastó a l’espatlla amb el farcell a la punta. Peto texà, flatcap per barret i feina de jornaler a la primera granja que li obre la porta. «Puc ajudar en el que calgui, senyora.» Segurament han coincidit viatjant vostès amb Tom Joad, el protagonista d’El raïm de la ira, i també és probable que, sense voler, hagin vist la segona pel·lícula de Martin Scorsese, Boxcar Bertha. Tal vegada han gaudit amb l’elegant George Clooney fent de perdulari a O Brother!, o han somiat amb el Robert Mitchum de La nit del caçador. I potser també coneixen un dels films més reeixits sobre el fenomen: L’emperador del nord, de l’avui oblidat Robert Aldrich, amb David Carradine i un duel antològic entre Ernest Borgnine i Lee Marvin.

 

Imatges: National Archives at College Park, Maryland / Wikimedia Commons


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi