«...I EL MONSTRE DEVORAVA LA PLANURA»: UNA LOCOMOTORA CONTRA LA INJUSTÍCIA

Olga Jornet Vegas

A la història ferroviària d’Itàlia hi ha un episodi que ha passat a formar part de la cultura popular del país, gràcies al cantautor bolonyès Francesco Guccini. Un episodi que va tenir lloc fa més d’un segle, al mig d’una època de grans canvis socials i de lluites proletàries. Un moment de la història en què «una altra gran força desplegava les ales», escriu Guccini: «contra els reis i els tirans esclatava la bomba proletària i il·luminava l’aire la torxa de l’anarquia». I és en aquest context que un fet aparentment forassenyat —una locomotora llançada contra un tren de luxe— adquireix tota la força simbòlica que Guccini va saber recuperar de l’oblit. El gest d’un ajudant de maquinista que mai va saber callar, que «un dia com un altre», canta Guccini, «però potser amb més ràbia al cos, va pensar en un tren ple de senyors, en l’or i el vellut, i en els magres jornals de la seva gent».
Després de la unificació d’Itàlia, al 1861, al país li calia desenvolupar una xarxa de comunicació que connectés el nou estat unitari i l’apropés als veïns d’Europa. La indústria i la tecnologia van esdevenir sinònims de progrés social, i la màquina, com a objecte, va assumir ràpidament el valor de símbol, capaç d’alimentar les fantasies de l’imaginari col·lectiu. Unes fantasies plenes de potència i velocitat, de coratge i rebel·lia, de desig de superar el present i deixar el passat enrere emboirat en un núvol de pols.
Fantasies de modernitat i de transformacions socials que la locomotora, d’entre totes les màquines, representava com cap altra. I la literatura es va ocupar d’erigir-la en símbol. En el seu Himne a Satanàs (1863), títol irònic que volia assenyalar el recel manifest de l’Església contra el progrés tecnològic, el poeta Giosuè Carducci en celebra l’arribada com un senyal del triomf de la ciència i del lliure pensament. També el poeta Filippo Tommaso Marinetti, entre molts altres, canta a «les locomotores de pit ample que trepitgen els raïls com enormes cavalls d’acer embridats de tubs» en el Manifest del Futurisme del 1909, que conjuga l’exaltació tecnològica amb una mena de primitivisme heroic.

                                              

Imatges:  © Pere Llobera


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi