ICONOGRAFIES CREUADES: LA SUBVERSIÓ DEL GÈNERE

Xavier Antich

A finals del segle XVI, Lavinia Fontana va pintar un retrat fascinant, d’una bellesa inquietant i alhora pertorbadora. Representa Antonietta Gonsalvus (o González), i es troba al museu del Château Royal de Blois. La jove està representada de mig cos, amb la contorsió habitual del contrapposto, que dota la figura de dinamisme. Vesteix amb molta delicadesa i refinament, i les mans, amb una gestualitat subtil, sostenen un full de paper amb el qual Antonietta es presenta, recordant que, des de les illes Canàries, va ser conduïda primer al rei de França i, després, al ducat de Parma, i que «ara», finalment, es troba amb la senyora Isabella Pallavicina, esposa del marquès de Soragna, prop de Bolonya.

Res no cridaria especialment l’atenció d’aquest retrat, a part de la seva factura impecable des del punt de vista de la tècnica a l’oli, si no fos per la pilositat del rostre d’Antonietta: són el front, les galtes i la barbeta, coberts de pèl, els que singularitzen aquesta pintura extraordinària. Es tracta d’un retrat fidedigne: la noia, com el seu pare, Petrus Gonsalvus, i els seus germans, patia una malaltia genètica avui anomenada hypertrichosis universalis que afectava tot el seu cos. Va ser un científic, Ulisse Aldrovandi, el primer que va observar-la, amb ulls d’anatomista, i qui va descriure-la i dibuixar-la en uns gravats que van aparèixer a la seva Monstrorum Historia, un tractat que catalogava diferents anomalies humanes i animals i que no es publicaria fins al 1642, gairebé quaranta anys després de la seva mort.

Imatges:  Musée des Beaux-Arts, Château Royal de Blois / Wikimedia Commons 


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi