ITALIA IN MINIATURA: EXPLORAR, CONÈIXER, DIVERTIR

Joan Fontcuberta

L’acció d’imitar ha tingut des de temps immemorials un vessant alhora lúdic i d’aprenentatge. Duplicar el món a escala ha estat una pràctica destinada al joc o al coneixement. Les cases de nines o les maquetes de trens elèctrics permeten gaudir de la simulació de la realitat, però també representen una mena de preàmbul que ens prepara per a l’experiència de la vida adulta. Recreacions de camps de batalla ajuden els militars a dissenyar les seves estratègies tant com la maqueta d’una futura edificació permet a l’arquitecte fer el seu projecte més entenedor. La fantasia no nega la realitat, sinó al contrari: ens la posa a l’abast i la fa més digerible. Bregant amb la metafísica del «com si fos de veritat», ens exercitem en una realitat artificial que serveix d’entrenament per a la realitat real. Si als humans ens defineix la cultura, a la cultura la defineixen les formes de negociar la ficció.

Els parcs de miniatures deriven de les tradicions del miniaturisme i el modelisme, que a Occident quedaven recloses en la categoria de passatemps però que a l’Orient es vinculaven a l’espiritualitat i a la meditació. Una llegenda xinesa sosté que durant la dinastia Han un emperador va manar construir un paisatge en miniatura que havia de reunir totes les espècies d’arbres existents a l’Imperi: això seria l’origen dels bonsais. Originàriament tenir cura d’un bonsai no era la dedicació d’un mer aficionat a la jardineria decorativa, sinó que implicava tot un ritual zen de comunió amb la natura.

Imatges: © Joan Fontcuberta


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi