JARDÍN DE MI PADRE: MEMÒRIA I POSTMEMÒRIA

Joan Fontcuberta

FLORENCIA, departament de Caquetá, Colòmbia, 20 de febrer del 1980, 19.30h. Un grup d’homes armats irromp en una festa familiar. Es tracta d’un comando guerriller de les FARC. Exigeixen la identificació i el lliurament de l’exmilitar Luis Carlos Tovar, de qui els presents estan celebrant l’aniversari. Els atén el seu germà Jaime, que porta el seu fill de mesos, Luis Carlos, en braços. Jaime és un pròsper comerciant de Caquetá. En una fracció de segon calcula la situació i decideix. Si capturen el seu germà gran, l’assassinaran. Ell té més probabilitats de sobreviure. I en un rampell de la més generosa follia, decideix suplantar-lo. «Jo soc el que busquen», menteix. L’ardit fa efecte. Els guerrillers l’agafen i se l’emporten.                                                                      

Així s’inicia el seu calvari. Durant tres mesos els insurgents el tenen captiu a la jungla, canviant d’ubicació constantment per evitar ser localitzats per les forces governamentals. Quan els captors descobreixen que han estat víctimes d’un engany amenacen d’executar-lo. Maltractaments, tortures, incertesa sobre el seu destí. Però per fortuna acaba imposant-se el pragmatisme de canviar l’ostatge per un rescat. Les negociacions es fan llargues i incertes. Es trameten missatges amb exigències i condicions a través d’intermediaris secrets. El 23 de març apareix penjada a la porta de l’església del poble del Doncello una polaroid de Jaime Tovar amb un diari de fa poc. És la prova de vida, protocol d’obligat compliment en l’economia de tot segrest.

 

Imatges:  © Luis Carlos Tovar


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi