LA BIODRAMINA, EL 600 I ELS REVOLTS DE LA POSTGUERRA

Albert Figueras

Recordo els llargs viatges per les costes del Garraf amb el Seat 1500 del pare. Revolt sí, revolt també, hi havia automòbils aturats amb el capó aixecat per posar aigua al radiador, o bé amb la porta oberta i algun passatger prenent l’aire per refer-se del sotragueig del camí. En una d’aquelles excursions vaig dir: «Aquest nen s’hauria d’haver pres Biodramina.» Aquesta va ser la meva primera prescripció, certament influenciada pels atractius dibuixos de Don Bio que corrien en aquella època. Els laboratoris es modernitzaven amb cartells com els de Herbert Leupin amb els seus animals de colors molt LSD per a la suïssa Sandoz, o els de Francesc Graus, amb dibuixos de l’estil dels tebeos de Bruguera, per representar Don Bio.

La Biodramina és l’èxit comercial d’una època d’expansió per als laboratoris farmacèutics catalans, un producte que va arribar a Barcelona precedit d’una història peculiar i va esdevenir un símbol dels canvis del país entre el 1950 i el 1970.

 

Imatges: © Arxiu Fundació Uriach 1838

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi