LA CANADENCA PEL MIRALL RETROVISOR

David Fernàndez

Des d’un mes abans, la plana major catalana de la CNT —incloent-hi Salvador Seguí— és a la presó. És a dir, la vaga arrenca amb els líders obrers empresonats. Tot explota pel cap o per la pota, cantava Ovidi Montllor.

Barcelona és a les fosques. Tot restarà aturat entre el 5 de febrer i el 19 de març. El comitè de vaga, clandestí, es reuneix com pot, fins i tot dins d’un camió de mudances que fa tombs per la ciutat.

Rere la conquesta de la jornada de vuit hores no van venir temps de pans i roses. Va aterrar l’estat de setge, la llei de fugues, el sinistre comissari Martínez Anido, la clausura dels sindicats i el pistolerisme.

Cambó té una estàtua a Via Laietana, Pearson una avinguda al barri que li correspon i la vaga de La Canadenca només una placa que cal buscar entre les tres xemeneies, a tocar d’ENDESA —continuïtats electritzants—, on l’Aliança contra la Pobresa Energètica es concentra tan sovint.


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi