LA CIUTAT DE LES PETXINES

Bru Rovira

Al costat d’aquella duna solitària, l’Imperi colonial francès va instal·lar a principis del segle XX un fortí de defensa. Quatre soldats mal equipats, encarregats de vigilar les línies de comunicació entre el Marroc i el Senegal.

La ciutat explica la depauperació i la fi de la vida al desert, i com el nomadisme ha deixat de ser la forma de vida mil·lenària que havia estat per donar pas al sedentarisme urbà, en un espai nou on, encara avui, no encaixen totes les peces.

La primera reunió de govern es va fer en una haima. «El meu despatx presidencial —escriu Ould Daddah— era tan petit que només hi cabien dues cadires. Quan rebia més de dues persones, algú s’havia de quedar dret per força.»


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi