LA GRAN INFLUENCER

Ariadna Trillas

La lluna és un satèl·lit dansaire i solitari, lliurat a una avorrida coreografia el·líptica al voltant de la Terra, combinada amb una pirueta sobre el seu eix. I tot i que la gran majoria de cultures ha atorgat a aquest ballarí celeste atributs femenins, com si es tractés d'un amor impossible del Sol, cap dona hi ha posat mai els peus, ni està previst que això passi, si més no durant els propers tres anys. La primera vegada que els terrícoles van deixar-hi la seva mítica petjada —fa gairebé cinquanta-dos anys— hi van enviar tres homes de raça blanca. L'astronauta Neil Armstrong, originari de l'Amèrica profunda, estava al capdavant d'una missió que duia el nom d'un dels déus més adorats de l'Olimp, Apol·lo, símbol d'harmonia, perfecció i bellesa, protector de les arts i de la música, dotat de la capacitat d'endevinació. La nau era l'Apollo 11.

La guardiana solitària de la Terra, que balla entorn nostre a 384.400 quilòmetres de distància, amb el seu cos quatre vegades més petit que el del nostre planeta, no té vida, perquè no té aigua. En canvi, els primers astrònoms de la Terra hi havien imaginat llacs i mars a les zones més fosques. I els noms d'algunes coses imaginades perduren.                                              

El lloc on es va produir l'allunatge de l'Apollo 11, quatre dies després d'haver estat llançat des del centre espacial Kennedy, el 16 de juliol del 1969, es coneix com el Mar de la Tranquil·litat. Així l'havien batejat els jesuïtes Giovanni Riccioli i Francesco Grimaldi l'any 1651, al Nou Almagest. Però aquesta mena de conca no sempre es va dir així. Per a Michael Florent van Langren, que era astrònom del rei Felip IV d'Espanya, era el Mar Negre, com explica l'astrofísica i enginyera espacial francesa Fatoumata Kebe a L'altra cara de la lluna (Angle Editorial, 2020).                                                   

La toponímia de la Lluna, amb els seus cràters, relleus, mars i altres accidents, és plena de referències a les qualitats humanes, com Serenitat, Felicitat i Vigor, o de noms d'astrònoms, com Galileu, Kepler i Copèrnic.

                                              

Imatges: © Run Design


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi