La infància dels «peluts»

Caïm Riba

A la dècada dels seixanta va irrompre als Estats Units el moviment hippy. Buscava trencar amb els patrons socials existents i apostava per un retrobament amb la natura, la pau, l’amor i el respecte. Els meus pares s’hi van sentir atrets i l’any 69 van fer un primer viatge a Formentera. Paraules del meu pare: «Jo volia saber què era allò dels hippies i dels tripis, l’LSD, i em van dir que a Formentera n’hi havia un niu.» En aquells anys els meus pares vivien en una torre al Tibidabo, just on ara hi ha ara el Museu de la Ciència, i en aquella torre van assajar el mític disc Dioptria, del qual tenien previst fer-ne una segona part, però que, després del viatge a Formentera, va agafar un nou rumb. Conviure amb els hippies i dormir en coves, arbres i platges, els havia canviat. De nou mon pare: «Provar el meu primer tripi em va canviar la vida. Ja no volia fer rock, volia fer una música més natural, més hippy.» Així que va abandonar l’entesa que havia tingut amb en Toti Soler i companyia per a la primera part de Dioptria, i va fer la segona part amb l’Albert Batiste. A la torre no hi vivien sols, la compartien amb una altra parella, en Rafel Moll i la Montserrat Soler, i també van anar passant per allà altres companys com el mateix Toti, germà de la Montserrat. Vivien amb els mobles arraconats i amb els matalassos a terra, i a l’amo tot allò no li agradava gens. Era l’any 70, al darrer franquisme, i l’amo va demanar a la Benemèrita un escorcoll en què hi van trobar un llibre «revolucionari» i un pot de cànnabis, que més tard resultaria ser farigola. Van acabar tots quatre a la presó, elles a Wad-Ras, i ells a la Model. Era Nadal, i la meva mare estava embarassada del meu germà gran. Quan van sortir de la presó es van trobar amb una mà al davant i l’altra al darrere, i van decidir anar a fer vida nova a Formentera, utopia hippy, on va néixer el seu primer fill, que va venir acompanyat de l’enregistrament de Jo, la donya i el gripau.

 

Imatge: © Estefanía Aragüés


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi