L'HOME QUE FABRICAVA PLUJA (O NO)

Llucia Ramis

A començament d’enguany, una presentadora d’informatius de TVE publicava un tuit que provocà la burla d’altres usuaris i les crítiques dels seus companys periodistes. Avalava la teoria conspirativa dels chemtrails, segons la qual les esteles de condensació que alguns avions deixen marcades al cel sovint es componen de productes químics amb l’objectiu de controlar el clima i el temps atmosfèric, destruir l’ecosistema, fer emmalaltir la població o provocar una guerra biològica. Ella sostenia, doncs, que una de les línies de fum que havia fotografiat i penjat a la xarxa (molt més llarga i duradora que la que deixen els avions de viatgers) tenia efectes perjudicials per a la salut. La reacció dels experts, que ho neguen amb explicacions científiques, i la de la immensa majoria, que se n’en fot, reforça la idea del complot entre aquells que la creuen. «Em menyspreen perquè estic escampant informació reservada» és un raonament estès en una època en què la realitat està en qüestió i tothom té dret a defensar i expressar la seva pròpia veritat.

Però, ¿què passaria si un truc de màgia o il·lusionisme esdevingués prou convincent per demanar responsabilitats a qui l’ha portat a terme?

 

Imatge: Getty Images

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi