MÀQUINES DE CINE

Jordi Balló

Quan Claude Monet va pintar la sèrie de dotze teles La Gare Saint-Lazare l’any 1877, va experimentar amb les diverses maneres de situar el cavallet i la tela per enquadrar les màquines amb relació a l’arquitectura de l’estació, que era el seu interès primordial. La més famosa d’aquestes pintures, que es conserva al Musée d’Orsay de París, mostra el tren arribant frontalment, en una densitat atmosfèrica de caràcter impressionista. En les altres teles, els trens repeteixen el dispositiu frontal, o entren pels laterals del quadre, i en alguns casos s’acosten des del fons. Però quan divuit anys després els germans Lumière roden L’arribada d’un tren a l’estació de La Ciotat (L’arrivée d’un train en gare de la Ciotat, 1895), decideixen situar la càmera a l’andana lateral i d’aquesta manera filmen el primer tren entrant en diagonal, un fet clau en la història de la representació cinematogràfica i de la mateixa percepció de l’espai públic. Els Lumière haurien pogut rodar aquesta presa frontalment, com ja ho havien fet en el pla de La sortida dels obrers de la fàbrica (La Sortie de l’usine Lumière à Lyon, 1895), que es va projectar en la històrica primera sessió cinematogràfica del 28 de desembre d’aquell mateix any. Però els dos cineastes van optar per aquesta irrupció dinàmica de la línia diagonal, que tindria una importància cabdal en l’associació entre el tren, el moviment, la impressió realista i la continuïtat dinamitzadora del muntatge. A més, aquesta seqüència immortal aportava una altra qüestió transcendent per a l’evolució del motiu en el cine: quan el tren s’aturava donava temps que els viatgers baixessin i es barregessin amb les persones que eren a l’andana esperant per pujar-hi. Els Lumière van calcular molt bé com havien d’aprofitar els quaranta-sis segons de què disposaven en la càmera de presa. Si s’haguessin limitat a mostrar el tren, s’haurien inscrit en la tradició pictòrica que prioritzava la representació d’un invent fascinant que transformava la iconografia del paisatge industrial. En guardar una part preciosa del seu metratge per donar cos a les persones que habitaven els vagons, convertien el tren en un contenidor d’humanitat, en un espai públic on encabir tots els drames possibles.

 

Imatges:  © Fox Film Corporation / Youtube


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi