MATANÇA DE BRUIXES

Ramon Vilageliu

El daltabaix provocat pels aiguats del 1617 va causar una ferotge cacera de bruixes. El Vallès, les comarques centrals del país, el Rosselló i la Cerdanya en van ser els focus principals. Centenars de dones van ser executades.

Els pretesos caçadors de bruixes feien despullar les dones sospitoses i buscaven algun senyal que les delatés: una pota de gripau o de gall i un petit foradet a l’esquena on hi podia entrar només el cap d’una agulla.

Ben aviat, segons els relats, les acusades acabaven explicant el que els jutges els exigien. Totes menys Margarida Tafanera, de Terrassa, que mentre la torturaven va exclamar: «Mateu-me, que bé n’haureu de donar compte a Déu.»

Les denúncies del jesuïta Pere Gil contra els abusos de les autoritats locals van fer que la Inquisició intervingués per frenar l’onada d’execucions, argumentant que la tortura acabava induint falses confessions.


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi