MEDIEVÀLGIA

Alberto Reche

L’edat mitjana no té bona premsa. De fet, l’opinió popular i els mitjans de comunicació ens insten a utilitzar l’adjec- tiu medieval per a tot allò que ens fereix en els nostres principis més bàsics. Així, podem trobar-nos amb titulars sobre un esfereïdor «crim medieval» quan es parla de violència de gènere, sobre la «violència medieval» dels grups integristes, o el recurs a titllar de medieval tot el que s’escapa del nostre sistema de valors actual. Intolerància, incultura, brutícia, pudor, fanatisme... una col·lecció de substantius que condimenten la nostra visió d’una època històrica que imaginem com un recull dels pitjors malsons de les societats humanes. Alguns, però, intentem reconciliar la realitat de les societats medievals amb el tòpic maliciós que les sobrevola. La falsa edat mitjana ens dol; tenim medievàlgia.

I és que la nostra visió sobre qualsevol època és sempre una construcció mental. Repensem i revisitem el passat a partir de les imatges i tòpics que ens hem —o ens han— construït sobre aquest passat, i no acostumen a ser innocents. ¿Fins a quin punt és verídica la majestuositat que ens ve al cap quan pensem en la Roma imperial i les seves desfilades militars, i fins a quin punt no l’hem adoptat dels clixés cinematogràfics que, sobre l’imperialisme romà, va teixir el cinema feixista de les dècades de 1920, 1930 i 1940, que encara avui es recreen un i altre cop en contextos tan aparentment llunyans com les marxes de stormtroopers a l’univers de Star Wars o les parades militars de la temporada final de Joc de Trons?

 

Imatges: Album / Oronoz

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi