UN PA NEGRE GAIREBEÌ SENCER, un pot de cogombres envinagrats i un salami; mitja bolla de formatge holandeÌ€s, cinc llaunes d’arengades i un paner de pomes. Te, cafeÌ€ instantani i dues bosses grosses de galletes d’Inca. EÌs un rebost una mica magre per un viatge tan llarg, eÌs cert, peroÌ€ duc llibres, tabac i vodka a bastament. A meÌs, el viatger es nodreix sobretot d’imatges. El sustenten la curiositat, les trobades casuals i la mutacioÌ constant de les coses; assaciat per les impressions de les coses viscudes recentment, encara no convertides en records, es fa un llepallengües davant del bufet lliure i gratuït de l’expectativa.
Som a l’estiu de 1995. Tenc trenta-un anys i un parell de milers de doÌ€lars amagats a una corretja elaÌ€stica que duc aferrada a la panxa, com un tercer budell, que m’ha de permetre recoÌrrer la Xina durant uns mesos. Fa uns dies que vaig pujar a un vagoÌ del ferrocarril TransmongoliaÌ€ 003, un tren xineÌ€s que surt de Moscou un pic per setmana i recorre gairebeÌ deu mil quiloÌ€metres fins a arribar a PequiÌn via Ulan Bator. Viatj en primera classe, peroÌ€ eÌs una primera classe de paiÌs comunista, meÌs aviat freda i funcional, sense ornaments, un peÌ€l trista. Al meu compartiment hi ha dues lliteres, una tauleta plegadissa que fa angle recte amb la finestrella, un butacoÌ encoixinat, un armariet per estotjar l’equipatge i una portella metaÌ€l·lica que comunica amb el lavabo, compartit amb els passatgers del vagoÌ contigu.
Els encarregats del vagoÌ, dos xinesos hermeÌ€tics i sigil·losos com moixos, reparteixen termos d’aigua calenta un parell de pics al dia, passen la granera, buiden les papereres i vigilen que els compartiments quedin ben tancats quan el tren s’atura a una estacioÌ important i els passatgers de primera baixam a l’andana a estirar una mica les cames i compram una paperina de groselles o nabius a una d’aquestes padrinetes siberianes que duen una rebeca blava i un mocador pel cap i que pareixen totes germanes.
Imatges: © Susan Poupard