NOMÈNCLATOR - LA DONZELLA

Empar Moliner

TINC A LES MANS una biografia de Joana d’Arc que vaig guanyar en uns jocs florals a l’escola. És un llibre de Bruguera, d’aquells que contenien text i vinyetes, publicat l’any 1964. Estava escrit per Aldo Brunetti i traduït al català (en ple franquisme, per cert) per Rosa Traveria i Màrius Lleget. Em va impressionar: era santa, es vestia de soldat i anava a cavall a fer la guerra.

De llibres sobre aquesta noia, nascuda probablement l’any 1412 a Domrémy (avui, Domrémy-la-Pucelle, «la Donzella», en honor seu) i cremada viva el 30 de maig del 1431 a Rouen, se n’han escrit molts. Se n’han fet pel·lícules, obres de teatre, una sèrie, cançons i fins i tot un episodi dels Simpson. Li han dedicat monuments, quadres, una església, visites guiades, i té associacions d’amics. Si busqueu casa seva a Google Maps, hi veureu representacions de cartró pedra que la mostren de petita escoltant les famoses veus de sants que li encomanaven coronar el delfí Carles. A la Bibliothèque nationale de France hi ha un servei de consulta on-line gratuït (https://catalogue.bnf.fr/index.do) on, amb l’ajuda del bibliotecari Pierre-Emmanuel Judas, he pogut repassar tot el que hi tenen.

Una gran part del que sabem de la seva vida és gràcies a les actes del judici a Rouen i les de la posterior rehabilitació, un cop morta; per exemple, quin any va néixer («tinc dinou anys, em penso»), però no ens en podem refiar del tot, perquè sabem, també, per l’escrivent del procés, que darrere les cortines (unes cortines que hi devia haver) s’hi amagaven secretaris esperant d’esborrar o refer el que deia la noia. En general, tothom que n’escriu, sobre ella, recrea de la mateixa manera els moments principals de la seva vida, que estan ben documentats, i només difereix en el punt de vista. Hi ha llibres, com aquest de Bruguera que us dic, que agafen el personatge des de la indiscutible santedat. D’altres, com el de la poeta Vita Sackville-West, publicat l’any 1936 (Saint Joan of Arc), que en destaquen l’empoderament femení. A mi m’agradaria mostrar-vos-la com una víctima política.

 

Imatges:  © Luis Mazón


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi