ON LA FICCIÓ JA HAVIA ARRIBAT: BREU RECORREGUT PER L'EXPLORACIÓ ESPACIAL EN LA LITERATURA

Ramon Mas

En l'origen mateix de la ficció trobem aquella necessitat tan humana de construir-se un vehicle per dur a terme els propis somnis, ja siguin individuals o col·lectius. Perquè la literatura, el cinema o la pintura són trucs de màgia que podem utilitzar per obtenir, dins la nostra imaginació, tot allò que en el món real semblaria impossible. D'altra banda, i sobretot en el cas concret de la ciència-ficció, també funciona com una eina amb la qual especulem sobre els diferents passos a seguir, per aconseguir que tots aquests desitjos es converteixin en realitat.                       

Un d'aquests anhels, tan antic com el gest d'alçar la vista cap al firmament, és el de conèixer què hi ha més enllà del cel, i, encara millor, el de viatjar-hi. En aquest sentit, la revolució iniciada per Copèrnic —i acabada d'adobar per Bruno i Galileu—, que va posar el Sol al centre i va dibuixar tot un mapa del sistema solar i l'univers, va servir com a incentiu perquè la literatura comencés a fabular, amb molta més freqüència, sobre els secrets que ens amagava el cosmos.

Evidentment, al segle XVII la ciència encara estava molt lluny de concebre la manera d'enviar l'home a l'espai. Tanmateix, el cosmos ja no pertanyia exclusivament al mite, sinó que començàvem a tenir-ne un coneixement empíric. Això va estimular la imaginació de molts autors, i va fer que les cròniques sobre viatgers i conquistadors, tan de moda a l'època, tinguessin un nou territori per explorar, i que aquest, per força, es mogués per l'àmbit del fantàstic.                      

En ple Renaixement, la ciència i la literatura començaven a mesurar-se mútuament, i fins i tot el mateix Johannes Kepler va escriure una novel·la titulada Somnium, sobre un viatge a la Lluna on barrejava els seus coneixements d'astronomia amb tot un substrat purament màgic. Tanmateix, el llibre sobre viatges espacials més influent de l'època és, sense cap mena de dubte, L'altre món, de Cyrano de Bergerac, publicat pòstumament en dues parts: Història còmica dels estats i imperis de la Lluna, el 1657, i Història còmica dels estats i imperis del Sol, el 1662.

 

Imatges: Wikimedia Commons


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi