QUAN ELS GUERRERS S'ESTIMAVEN

Antonio Baños

Al port de San Diego, a Califòrnia, s’està construint un vaixell, el T-AO 206. És un petrolier militar. El vaixell portarà el nom d’un antic oficial de la marina mort en l’exercici de la seva feina com a servidor públic civil.

El petrolier, segon de la classe John Lewis, s’anomenarà USNS Harvey Milk. Milk va ser expulsat de la marina amb deshonor després d’haver servit en un submarí durant la guerra de Corea. Més tard, va ser un notori activista pels drets LGTBI. Va ser escollit regidor de la ciutat de San Francisco i finalment va ser assassinat en un tèrbol incident. La marina nord-americana reconeix el seu error quan el van expulsar per la seva condició sexual, i l’esmena donant-li el seu nom a aquesta nau.

Feia una calor espantosa aquell mes d’agost. La pols del llarg camí fins a Beòcia es ficava entre l’armadura i la pell, assecava els llavis, feia plorar els ulls. Els grecs, en una posició avantatjosa, esperaven els seus enemics macedonis en una línia de front d’uns quatre quilòmetres. A la riba del riu Cefís, i en una formació tancada, els esperen tres-cents tebans darrere d’un bosc de llances. Els seus cascos cònics, anomenats pilos, brillen, daurats, al sol indiferent. Als escuts porten pintada la clava, el garrot que identifica Hèrcules, patró de la seva ciutat: Tebes.

El camí cap a Atenes és aquest. No n’hi ha d’altre. Ningú seria tan estúpid d’intentar arribar a l’Àtica pel pas de les Termòpiles, on temps enrere uns altres tres-cents, els de Leònides, també van saber morir per la llibertat dels grecs.

Imatges:  © Juan García


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi