QUAN ELS PLANETES S'ALINEEN

Antonio Baños

La glaciació semblava haver passat. La tribu ja feia temps que sabia que el sol i la lluna es movien. No en el seu cicle diari, sinó que minvaven i apareixien per llocs diferents segons l'época de l'any. Fins i tot, algú feia temps que havia fet notar a la resta que, dues vegades l'any, el sol sortia pel bell mig d'aquella gorja i que coincidia amb moments singulars. Algú quedava delegat per vigilar el foc i potser l'incipient bestiar tota la nit. Avorrit, el guarda de nit va provar d'associar aquella munió d'estrelles que abarrotaven el cel. Nit a nit, algun d'aquests vigilants es va adonar d'una realitat inquietant, esfereïdora. No només el sol i la lluna: tot aquell estampat brillant, majestuós, també es movia. De fet, hi havia unes estrelles que apareixien i desapareixien després de vagarejar pel cel. Una era immutable, les altres bellugadisses.                                    

La lògica d'aquells guardes nocturns, en explicar-ho a la resta del grup, era evident: ¿quines coses es movien? Les vives. Doncs si els astres es movien era, lògicament, perquè eren vius. I si ho eren, havien de tenir el seu caràcter, la seva relació entre ells. Algú important de la tribu va entendre la reflexió: com les plantes i els animals, aquells astres que es movien segur que havien de tenir alguna influència real sobre el grup. Si la migració dels animals ens empenyia a seguir-los, si la sequera o la pluja ens permetia assentar-nos o no, aquella transhumaÌ€ncia celeste ens obligava d’alguna manera a seguir-la, també.                                       

Aquell vigilant nocturn va ser substituït. Es necessitava més informació. ¿Què ens volia dir aquell ramat d'estrelles? ¿On anaven? ¿Per què tornaven? I aquells astres solitaris que, com llops, vagarejaven entre les constel·lacions, ¿qui eren?

 

Imatges: Bettmann via Getty Images


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi