QUÈ SABEM DEL CAIRE

Maria Sisternas

Un cert imperialisme cultural i l’hegemonia dels autors anglosaxons en matèria urbana ens han distret de mirar i comprendre la importància de models domèstics interessantíssims de ciutats com Istanbul i el Caire.

Malgrat la influència otomana, el Caire és una ciutat tossuda, perquè el traçat dels carrers antics ha perdurat durant segles i segles, fins i tot allà on els edificis s’han anat enderrocant i construint de nou diverses vegades.

La ciutat musulmana tenia uns altres atractius, però les referències parisenques ignoren els patis porxats de les mesquites, els jardins temperats i els carrerons. Celebrar l’obertura del canal de Suez requereix encaixar dins l’escenografia urbana dels recintes europeus.

Importem projectes verds que seran marrons torrats per la inclemència del sol barceloní. Seríem més savis si a les escoles d’arquitectura comptéssim amb els magrebins, pakistanesos i orientals que s’han criat aquí amb una base cultural innata sobre les ciutats dels seus orígens.


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi