RECORDA EL DIABLE

Philip Hoare

Molts convictes anglesos s’acabarien enferestint en aquesta terra. Enmig de la natura indòmita van unir forces amb els aborígens de Tasmània; totes dues eren comunitats desposseïdes, ni lliures ni empresonades.

Deu mil aborígens vivien a l’illa a principis del segle xix, quan els primers colonitzadors hi van arribar. Hi ha una foto del 1875 que mostra els últims supervivents: només són cinc persones. Van ser col·leccionats, com a espècimens de museu. De fet una d’ells, Trugganini, va esdevenir precisament això, una peça del museu local que va exhibir les seves despulles fins al 1947. De la mateixa manera que, fins al 1997, el cos dissecat d’un boiximà africà es va exposar al Museu de Banyoles.

A mitjans del segle xx, Denny King va afirmar haver sentit el so d’un llop marsupial a la llunyania. Imagino l’eco del seu udol surant a l’aire. Ara no se sent res. Els arbres encara hi són; també les muntanyes, els llacs i els rierols; l’aigua que llisca lentament entre el bruguerar, l’aire net i el cel desmesurat. Però els animals, i la gent, ja no hi són.

______________________________________________________________________________________________________________

«Tots els dimonis són aquí!»

William Shakespeare, La Tempesta